/* ]]> */
Nov 042014
 

Rafael Sambola, Director y professor del Master en Direcció Financera d’EADA

Rafael Sambola, fotografiat al seu despatx d'EADA.

El professor Rafael Sambola, fotografiat al seu despatx d’EADA.

Recentment el Banc Central Europeu i l’Autoritat Bancària Europea van donar a conèixer els resultats de les famoses proves de solvència. Entre altres objectius, el més important era certificar la bona salut de les entitats financeres i assegurar la solidesa del sistema bancari. Es tractava, per tant, de proporcionar informació fiable als inversors i de recuperar la confiança en les institucions europees i en el sistema bancari.

Els 15 bancs espanyols analitzats han superat les proves de resistència tant per a l’escenari base com per al més pessimista (base 2014), i ha superat amb cert escreix les notes de tall establertes. A més han estat els que menys ajustos han hagut de dur a terme en la qualitat dels seus actius (AQR). Uns resultats que han permès al president espanyol Mariano Rajoy no dubtar ni un segon a declarar amb eufòria que “el sistema bancari espanyol està formidablement”. Normal tenint en compte la que li està caient a sobre.

Radiografia del sistema financer

Sense posar en dubte la fiabilitat de l’informe europeu i assegurant que la situació està millor, molt més ben encaminada que fa uns anys, entenc que és necessari fer algunes reflexions sobre la situació global del nostre sistema financer:

-Analitzant els resultats de la banca el 2013 i dels sis primers mesos de l’exercici actual, a ningú no se li escapa que una gran part dels guanys provenen de resultats atípics. Una altra gran part són com a conseqüència de les comissions cobrades i dels serveis complementaris oferts als seus clients. El negoci pur bancari perd, per tant, pes específic en els resultats obtinguts. A més, i igual com la resta de la banca europea, els seus marges s’han anat reduint gradualment com a conseqüència dels baixos tipus d’interès.

-En un possible escenari pessimista, tal com preveuen les proves de solvència, tots els bancs espanyols entrarien en pèrdues, i són inevitables millores en els percentatges de capital TIER 1 (capital, reserves, participacions preferents, bons contingents etcètera). És cert que les expectatives de creixement a Espanya són moderadament optimistes, però a ningú se li escapa que depèn, en gran manera, del que passi econòmicament a Europa i en menor mesura als països emergents. De moment, les previsions no són gaire optimistes.

-Si analitzem la rendibilitat financera del sector (els beneficis nets dividit pel capital aportat) els percentatges es troben entre un 2% i un4%, uns dels més baixos d’Europa, malgrat el baix import del denominador (capital aportat).

La banca espanyola ha superat les proves de solvència però en un escenari pessimista, tots els bancs estarien en pèrdues

Sambola analitza les famoses proves de solvència de la banca europea presentades recentment pel Banc Central Europeu.

Sambola analitza les famoses proves de solvència de la banca europea presentades recentment pel Banc Central Europeu. (FOTO: Rankia.com)

-Criden l’atenció els baixos percentatges de capital i reserves que formen part dels balanços bancaris (circumstància que afecta també als bancs d’Europa). Aquests percentatges están molt per sota del que habitualment té una empresa que cotitza, per exemple a l’Ibex 35. A més, Basilea III sol·licita més aportacions de capital i més matalassos de seguretat en el futur. Això significa que actualment els recursos propis mostren uns índexs de solvència per sota del que seria desitjable per minimitzar riscos futurs.

-La banca espanyola va assolir a l’agost un percentatge de morositat del 13,25%, un dels més alts d’Europa. Una notícia que perjudica els resultats i la imatge del nostre sistema.

-La demanda de crèdit en volum ha anat disminuint gradualment a Espanya per diverses raons: 1. Les empreses i famílies continuen desendeutant-se. 2. Es penalitzen encara, i com és lògic, un volum important de crèdits el demandant dels quals encara és poc solvent (tot això com a conseqüència de la lenta evolució que té la nostra economia). 3. El capital que té la banca cobreix l’exposició al risc actual existent; per tant, qualsevol increment del crèdit suposarà un consum de capital més gran, cosa que limita, per tant, el seu creixement.

Lluny d’eufòries i d’autosatisfaccions hem de ser prudents en el diagnòstic i estar atents a qualsevol canvi de tendència

-Els bancs espanyols (i també la resta d’europeus) estan exposats a la volatilitat dels mercats financers. Un dels que més preocupa és el mercat secundari de deute corporatiu. Una nova recaiguda de l’economia europea podria comportar que els inversors procedissin a una retirada massiva de fons d’aquest mercat. Si és incapaç d’absorbir la demanda per falta de liquiditat, implicarà de forma inmediata la pujada dels tipus d’interès i, per tant, la pèrdua de valor d’aquests actius. Si aquest tipus de productes forma part dels balanços dels bancs, la pèrdua de valor s’haurà de reflectir en el compte de resultats, cosa que anirà encara més en detriment dels resultats i de la seva rendibilitat. Tot això suposant que no afectarà els tipus d’interès del deute sobirà. Cal recordar que el deute públic en mans de la banca espanyola puja a més de 250.000 milions d’euros.

Lluny d’eufòries i d’autosatisfaccions hem de ser prudents en el diagnòstic i estar atents a qualsevol possible canvi de tendència. Ja fa uns anys vam viure una situació en la qual es va certificar públicament la bona salut del nostre sistema financer. Tan sols un any després el nostre país va patir la crisi bancària més gran de la seva història.

 

Publicat a ‘La Vanguardia’
2 de novembre de 2014
Kantar-Media

Deja un comentario

A %d blogueros les gusta esto: