Oct 072014
 


Athina Sismanidou:
“L’objectiu ara és operar a Ilarg radi”

La professora d'EADA Athina Sismanidou coneix molt bé  el negoci de les companyies aèries de baix cost.

La professora d’EADA Athina Sismanidou coneix molt bé el negoci de les companyies aèries de baix cost.

Si algú del nostre país coneix el negoci de les companyies aèries de baix cost al detall a escala global és la professora de l’escola de negocis EADA, Athina Sismanidou, d’origen grec i establerta des de fa anys a Catalunya. Autora i coautora de nombrosos estudis publicats en prestigiosos mitjans internacionals, Sismanidou pensa que els canvis en el model de negoci de les low cost s’acabaran imposant. La clau és, segons ella, buscar l’equilibri del lliure mercat.

Les banderes de conveniència s’estan introduint en el sector aeri? Crec que batejar així els canvis que s’estan produint en el model de negoci de les companyies, sobretot les de baix cost, no és correcte. De moment, no tenim cap cap companyia aèria europea o nord-americana registrada a Libèria o Panamà per defugir càrregues fiscals.

Però sí que Irlanda atrau moltes operacions del sector… Irlanda és membre de la UE i té una política fiscal atractiva per a les empreses. No fa res d’il.legal, però suposo que es refereix al cas d’una de les companyies de low cost de la companyia aèria Norwegian, a la qual els Estats Units han negat el permís per operar en els seus aeroports i, d’allà, fer rutes a l’ Àsia.

Aquest és un cas complex perquè tot i que Irlanda li va concedir el permís per operar, la Norwegian Air Internacional no té ni un sol avió a l’illa i Noruega no és pais membre de la UE. Que es maniobri d’aquesta manera, ho haurem de considerar habitual a partir d’ara? Els EUA li han denegat el permís per qüestions laborals. Els pilots nord-americans van fer molta pressió adduint competència deslleial, perquè la low cost noruega, per als vols de llarg recorregut, contracta personal de cabina i pilots fora de la UE, en països amb els sous molt més baixos i sense la protecció social i laboral de què es gaudeix a Europa i als EUA. Però no està gens clar que això pugui quedar així, perquè el 2007 els EUA i la UE van firmar un acord de cels oberts, ampliat el 2010.

En tot cas, la companyia noruega de baix cost sí que pot operar a Europa amb la que té base al seu país i hi opera amb permís irlandés, i ha contractat la tripulació basada a l’Àsia però hi fa rutes des d’Oslo. Això és l’inici d’un gir en el model de negoci del low cost? L’aparició d’aquestes companyies aèries ja van introduir una dinàmica en el sector, amb reducció de costos, bitllets barats, avions més petits i rutes sense connexió, que han situat aeroports secundaris a primera línia. Primer, van començar amb les rutes de curt radi, després, van arribar les de radi mitjà i ara estant buscant els camins per arribar a les de llarg radi. És una qüestió de competitivitat empresarial.

El repte del sector és que han de poder conviure drets i llibertats de mercat

I si la companyia noruega de baix cost ho aconsegueix, haurà obert camí? És clar. Llavors haurem de veure quin impacte tindrà aquesta nova situació en les companyies aèries tradicionals, que tenen la base del seu negoci en les rutes de llarg recorregut, ja que en aquests trajectes és on obtenen més marge. De ben segur que els doldrà.

Com quedarien els drets laborals? Empetitits. Aquesta és la qüestió que ha de plantejar-se la UE: buscar l’equilibri entre la lliure competència i la protecció dels treballadors. Perquè si no s’acota la reglamentació per contractar personal en el sector aeri, al darrere hi aniran altres indústries. De fet, ara ja està passant amb els call centers de moltes companyies a l’Índia, a l’Amèrica Llatina i al Marroc.

Aquest nou model de negoci, compromet la seguretat dels passatgers? No hi ha cap raó per pensar-ho. Europa té una forta reglamentació en seguretat, com la resta d’Occident, i les companyies han de complir uns mínims. La qüestió és com protegeixes drets de persones i empreses sense afectar la llibertat de mercat. Aquesta convivència és la que la UE ha de resoldre.

Publicat al diari ‘El Punt Avui’
5 d’octubre de 2014
Kantar-Media

Deja un comentario