Ene 082014
 

Àngels Roqueta, EADA

Àngels Roqueta, EADA

Dra. Àngels Roqueta

Professora del Departament de Finances i Control de Gestió d’EADA

“No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. Les crisis són una benedicció perquè porten el progrés a les persones i als països. La creativitat neix de l’angoixa com el dia neix de la foscor. És amb la crisi que sorgeixen la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar superat. Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions. La verdadera crisi és la incompetència. L’inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar sortides i solucions. Sense crisi no hi ha desafiaments, i sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. En les èpoques de crisi és quan aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és una carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar durant la crisi és exaltar l’inconformisme. En comptes de parlar, cal escarrassar-se. Posem fi a l’única crisi amenaçadora que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.” (Albert Einstein)

El creixement empresarial necessita recursos per al ‘working capital’ i per a noves inversions, però difícilment podran venir d’un sistema financer en reestructuració

És evident que la crisi que estem deixant enrere ens ha portat una gran destrucció d’empreses, sobretot petites i mitjanes que no han pogut superar les situacions tan adverses de falta de crèdit. També és clar que ens hem quedat sense quasi cap caixa d’estalvis, institucions que dotaven el país de molts més actors a l’hora d’atorgar crèdits. I sens dubte que, fins que el sistema financer no acabi la seva reestructuració i absorció d’actius hipotecaris, les possibilitats del mercat creditici són eixutes i restrictives.

Fetes aquestes reflexions inicials, cal fixar-nos en quines són les característiques de les empreses que avui dia són el motor de l’activitat i podem constatar les següents característiques:

  1. Són empreses amb més bon posicionament internacional, que exporten més i a més països. Només cal veure les xifres de les exportacions.
  2. Són empreses amb importants creixements en vendes interiors, fruit del millor posicionament en el mercat per l’espai que han deixat altres que han tancat i/o perquè cobreixen noves necessitats.
  3. Són empreses que a l’inici de la crisi tenien menys endeutament i que a més a més l’han reduït durant aquests anys, fruit de la política bancària de reducció forçada del crèdit.

Acceptant la hipòtesi que comença una nova etapa de creixement i recuperació econòmica, els nous paradigmes empresarials són augmentar la capitalització de les companyies, tant amb els recursos generats pels beneficis com per la incorporació de nous socis que aportin solidesa financera.

És evident que el creixement empresarial necessita recursos per al Working capital i per a noves inversions, però difícilment podran venir d’un sistema financer en reestructuració i, per tant, calen noves fórmules.

Per capitalitzar les companyies, trobem diferents instruments, segons la dimensió de l’empresa:

a) Les grans empreses poden fer ampliacions de capital a borsa o emissions de pagarés.

b) En el cas de les start-up, a més a més de la família i els amics, cada dia tenen més pes els business angels o inversors privats que solen estar agrupats en xarxes més o menys actives: ESADE, BANC, BCN Business Angels, IESE, EconomistesBAN, etc.

c) Per a les pimes, la capitalització depèn del fet que els socis aportin més capital. Però s’està desenvolupant el venture capital, que inclou dues grans formes:

c.1) Els contractes en forma de préstecs participatius que atorguen entitats públiques com ara ENISA i l’ICF, i que es consideren quasi capital i amb una retribució d’interessos fixos i una part vinculada a beneficis.

c.2) Es dóna cada vegada més la incorporació de “socis financers i/o industrials” que reforcen la capitalització de les companyies.

Els nous paradigmes empresarials són augmentar la capitalització de les companyies

Els requisits

¿Quins requisits calen per poder incorporar un soci que reforci el capital d’una pime?

Primer: cal tenir la voluntat de fer-ho, i aquesta premissa que sembla trivial no ho és tant, ja que suposa un canvi cultural important com és compartir les decisions estratègiques de l’empresa.

Segon: cal que les parts estiguin d’acord sobre el marc d’actuació, i recomanem plasmar-lo en un acord de socis negociat amb l’ajuda de professionals. Aquest acord inclou punts tan importants com ara la valoració de la companyia, l’aportació de capital, els terminis, les inversions a realitzar i tenir clar en quins supòsits deixaran de ser socis o, com diuen alguns, “pactar el divorci abans de casar-se” per evitar baralles posteriors.

Tercer: encarregar una due diligence o auditoria de riscos per evitar sorpreses i situacions indesitjables per part del nou inversor.

En conclusió, un dels desafiaments que deia Einstein que porta la crisi és si les pimes seran capaces de reforçar el seu capital, i això ens condueix a un reforçament del teixit empresarial. I aquest desafiament serà mes fàcil si van acompanyades de professionals experts en aquests nous reptes.

 

Publicat a El Punt-Avui
4 de gener de 2014
Kantar-Media

  One Response to “Paradigmes empresarials, efectes positius postcrisi

  1. Felicitats Angels, es un molt bon article. Yo añadiría un punto adicional que es el referente a la intensidad innovadora de las empresas que hoy son los motores de la actividad.

Deja un comentario