Oct 092013
 

La Campanya ha aconseguit més de 74.000 adhesions durant el primer any de vida, i mesures favorables a les empreses i a la contractació a diversos municipis

L’informe encarregat a la Fundació EADA confirma la necessitat urgent i imminent de treballar per facilitar la tasca de les empreses: Més de 385.000 societats mercantils tancades en els darrers 4 anys, i un anàlisi que demostra unes condicions poc favorables per propiciar la competitivitat de les empreses espanyoles

Ahir, dijous 3 d’octubre, presidents i secretaris de les entitats empresarials més representatives de Catalunya, sindicats, empresaris i ciutadans van assistir a l’acte  “Salvem les Empreses: Un any després, nous reptes” per donar suport a la iniciativa que AEBALL, la patronal de L’Hospitalet i Baix Llobregat, va posar en marxa fa un any amb l’objectiu de posar en valor les empreses.

L’acte, es va celebrar a l’Hotel  Porta Fira  de l’Hospitalet del Llobregat, i va comptar amb la participació de Núria Marin, alcaldessa de L’Hospitalet de Llobregat, Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball, Antoni Abad, president de la Cecot i del Centre de Reempresa de Catalunya i Joan Roca, diputat delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona.

El President d’AEBALL, Manuel Rosillo, va agrair l’ànim amb què s’ha acollit  la Campanya i les millores que s’han aconseguit tot i que “encara queda molta tasca per fer” tant des de les patronals, com des de l’administració pública i la resta d’estaments de la societat.

 

Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball, va mostrar satisfacció per les millores del darrer any, assegurant que encara manca arribar al teixit català de la petita i mitjana empresa que és la que té més dificultats per aconseguir finançament. Tot i així va opinar que “l’any que ve no ens haurem de preocupar de salvar empreses, si no de coordinar-les amb la globalització”. Gay de Montellà va animar als empresaris a agafar risc i ser emprenedors, a “recuperar la il·lusió del concepte de risc perquè, si no hi ha risc, no hi ha empresari”.

Núria Marin, alcaldessa de L’Hospitalet de Llobregat, va reconèixer la tasca d’AEBALL i una vegada més va insistir en que, encara que el moment i el context són difícils, entre tots, sumant i plantejant sortides per enfortir el teixit empresarial i la cohesió social, es trobaran solucions. De fet des de l’Hospitalet s’està fent una aposta decidida pel desenvolupament econòmic i social, tot mitjançant la col·laboració públic-privada.

La directora d’AEBALL, entitat creadora de la Campanya “Salvem les Empreses: la nostra riquesa”, M. Rosa Fiol, va detallar les accions realitzades durant el primer any i el que s’ha aconseguit, la implicació de la societat i millores concretes a diferents municipis. També les noves iniciatives pel proper exercici. “La Campanya ja compta amb més de 74.000 adhesions, està recolzada per ciutadans, empresaris, entitats empresarials, sindicals i un important nombre d’administracions locals, tots treballant plegats per evitar la destrucció d’empreses, crear llocs de treball i canviar el marc de desenvolupament per fer-lo favorable”.

L’acte va estar marcat per la presentació de l’Estudi Econòmic que la Campanya ha encarregat a EADA, concretament a Rafael Sambola, Director del Màster Executiu en Direcció Financera i del programa de Direcció de Control de Gestió. Es tracta d’un estudi inèdit on es comparen 3 països de la Unió Europea (França, Alemanya i Bèlgica) amb Espanya, des del punt de vista empresarial.

L’estudi demostra que el número de concursos a Espanya és molt inferior al d’aquests tres països: al 2012 es van presentar a Espanya 7.799 concursos, i en canvi a França, 61.278, però en canvi a Espanya, el 90% dels procediments concursals acaben amb la liquidació de la societat. Els sectors més afectats pels concursos a Espanya són la construcció (30,7%) i la indústria (18,9%).

És destacable també la ràtio diferencial entre empreses creades i empreses desaparegudes, que a Bèlgica, França i Alemanya és positiu, i a Espanya, negatiu (-66.634 empreses al 2012).

Resalta una altra xifra important: durant els últims quatre anys han tancat a Espanya més de 385.000 societats mercantils (SA, SL), aspecte aquest preocupant, ja que la seva forma jurídica implica probablement una pèrdua important de xifra de negoci i el que és més significatiu, la desaparició implícita de llocs de treball de la mateixa empresa i de les empreses proveïdores, de know-how, etc. De fet, el 49% d’aquestes societats desaparegudes tenia més de 13 anys d’existència, i el 25%, més de 20 anys.

L’informe compara també altres aspectes importants pel desenvolupament de les empreses, demostrant en la majoria dels casos que les empreses espanyoles no estan en les millors posicions. Es tracta dels terminis de pagament (la mitja espanyola és de 80 dies,  la belga de 50, la francesa de 44 i l’alemanya de 25), de la proporció del deute empresarial sobre el PIB (109,1% a Espanya, 68,8% a França, 51,7% a Alemanya i 32,1% a Bèlgica), el percentatge del passiu corrent sobre els actius (42,2% a Espanya, 40% a França, 37% a Alemanya, 36% a Bèlgica), les despeses de personal (Espanya i França tenen les més elevades), entre d’altres.

Sambola aposta per la implantació d’una unió bancària europea, per tal de que totes les empreses europees puguin accedir al diner en les mateixes condicions.

L’estudi analitza també altres variables no financeres que afecten la competitivitat de les empreses en les quals Espanya queda en tots els casos en la darrera posició del rànquing, com són la capacitat per atreure talent i per retenir-lo, la despesa de les empreses en I+R, la formació a l’empresa, la qualitat del sistema educatiu, la facilitat d’accés als préstecs i la solidesa dels bancs i la competitivitat i la innovació global. En canvi, la posició d’Espanya és molt bona respecte a la qualitat de les escoles de negocis, i respecte a la disponibilitat de científics i enginyers.

Sambola va explicar de forma molt clara quins conflictes es va trobar en el moment de fer l’estudi i les conclusions que d’ell se n’extreuen: ”L’evolució de la recessió econòmica, i com a conseqüència, el seu impacte en les empreses ha estat un fet general en totes les economies europees i no només l’espanyola. Espanya ocupa una posició molt poc avantatjosa quant a facilitat per constituir un negoci. La mitjana de les dades econòmiques de l’empresa espanyola són pitjors que la resta de països estudiats”.

Segons Sambola, en conclusió:

– L’Administració, tant autonòmica, com nacional i europea, hauria de ser més creativa i agafar consciència, facilitar les coses a les empreses i regular menys l’economia i més els mercats financers.

– Les entitats financeres han de fer un esforç per donar crèdit, al menys a les empreses viables.

– Les empreses han d’innovar a tots nivells, ser competitives i planificar-se financerament. És important formar-se.

– Patronals i sindicats han d’arribar a un acord per regular les relacions laborals.

En acabar l’exposició de Sambola, va intervenir Antoni Abad, president de la Cecot i del Centre de Reempresa de Catalunya que va explicar en què consisteix Reempresa, projecte molt en línia amb els objectius de la Campanya.

Per últim, Joan Roca, diputat delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona va assegurar que s’ha de vetllar pel teixit empresarial per sobre de tot, i l’Administració i l’empresa han d’estar en un bon marc i trencar barreres per treballar plegades.

Deja un comentario

A %d blogueros les gusta esto: