/* ]]> */
Feb 142013
 

Franc Ponti, Director Centre d'innovació d'EADA

Franc Ponti, Director Centre d’innovació d’EADA

Franc Ponti

Professor en el Departament de Direcció de Persones d’EADA, especialitzat en creativitat i innovació.
Director del Centre d’Innovació i Empreneduria d’EADA.

Em posa bastant nerviós quan sento alguna gent dir que aquesta crisi ens farà, a tots plegats, replantejar la nostra escala de valors. Hi ha gent que, ingènuament, està convençuda que ens trobem davant d’un nou paradigma en què els valors de l’ésser triomfaran per sobre dels del tenir. I jo que m’ho crec. O millor dit: tant de bo que fos així, però em temo que no ho serà.

Potser sí que hi ha una minoria il·lustrada de persones que  pensen que la vida no és només guanyar diners, consumir i anar tirant. Però crec honestament que la gran part de la nostra societat segueix essent profundament consumista i que prioritza el fet de tenir davant de l’ésser. Però com podria ser d’una altra manera, si és el que  ens estan dient tot el dia els polítics i els empresaris: cal consumir, cal que l’economia es mogui, cal gastar… No veig de quina manera podem  construir un món diferent si els nostres líders només parlen de tenir i no de ser.

El que passa és una cosa ben diferent: quan hi ha una crisi moltes persones es veuen obligades  a viure molt per dessota de les seves possibilitats. Però ho fan així perquè no els queda cap alternativa. Això no equival a un canvi de valors.  Aquestes persones, quan l’economia revifi (si és que ho fa mai) tornaran a fer el de sempre: viure de cara a la galeria, consumir i gastar. M’agradaria equivocarme.

Malgrat la crisi, la major part de la nostra societat seguirà sent profundament consumista i prioritzant «tenir» a «ésser»

Crec que una de les raons fonamentals d’aquesta crisi és, precisament, el fet que ens hàgim oblidat de per què som en aquest món. Per guanyar diners? Per consumir? Això pot estar bé si forma part d’un projecte més ampli. Crec que som  aquí per intentar ser feliços. I els diners i el consum no fan la felicitat. Ni tan sols ajuden, com a vegades es diu. Simplement eviten la infelicitat més absoluta provocada per la manca de recursos. Però res més. Tothom sap que el país més poderós del món no és el més feliç. Tenir el millor exèrcit i una formidable capacitat de consum no assegura la felicitat, ni molt menys.

Necessitem un projecte vital (personal i col·lectiu) que ens  ompli per dins i no per fora. Els diners són un magnífic incentiu, però rarament són un motiu. Aquesta confusió ens està costant molt cara. Només som conscients del drama quan hi ha una crisi molt profunda com l’actual. Quan les coses van bé, fem veure que no passa res, que l’economia rutlla i que tots estem la mar de satisfets…Es tracta d’un engany col·lectiu  gegantí que ni polítics ni líders socials denuncien amb gaire convicció.

Hem fet un món massa centrat en l’economia, el consum i les aparences i no sabem ben bé com sortir-nos-en

Per això no crec en canvis de paradigma ni en l’emergència de nous valors. Crec que hem fet un món massa centrat en l’economia, el consum i les aparences i no sabem ben bé com  sortir-nos-en. No és fàcil ser optimista en aquests moments que ens toquen viure: atur desfermat, corrupció política generalitzada, pobresa, conflictes internacionals… Però és cert que cal no perdre l’esperança. Recobrarem l’esperança si ens adonem, tots plegats, que viure és respirar l’aire al matí i mostrar agraïment. Sentir els raigs del sol i meravellar-se. Parlar amb les persones estimades i notar que les tenim a prop i que les estimem. Viure és  practicar l’art de la felicitat dia a dia, però ningú no ens ensenya a fer-ho. No ens enganyem: hi haurà esperança col·lectiva si  cadascú de nosaltres aprèn a ser una mica més savi cada dia. Aleshores, potser, començarà a canviar alguna cosa…

Publicat a Indicador d’Economia
1 de febrer de 2013

  3 Responses to “Crisi i valors, per Franc Ponti

  1. […] Ponti en un article recent comentava que no creia en el nou paradigma i deia que “hi haurà esperança col·lectiva si […]

  2. […] Ponti en un article recent comentava que no creia en el nou paradigma i deia que “hi haurà esperança col·lectiva si […]

  3. […] Ponti en un article recent comentava que no creia en el nou paradigma i deia que “hi haurà esperança col·lectiva si […]

Deja un comentario

A %d blogueros les gusta esto: