Ago 302012
 

Franc Ponti, Director Centre d'innovació d'EADA

Franc Ponti, Director Centre d'innovació d'EADA

Professor en el Departament de Direcció de Persones d’EADA, especialitzat en creativitat i innovació.
Director del Centre d’Innovació i Empreneduria d’EADA.

 

Aquest mes d’agost he tingut la sort de ser convidat a Exponegocios, un important congrés de management que es fa a la capital del Paraguai, Asunción. Vaig anar-hi a parlar de com es construeix una cultura innovadora i vaig exposar el meu model de les 7 estratègies. Vaig ser l’únic representant d’una escola de negocis perquè la resta de conferenciants veníen de realitats força diferents.

Un dels ponents va ser Manel Estiarte, ex cap de relacions externes del Barça i el jugador espanyol més rellevant de waterpolo de tots els temps. Com que sabia que a EADA tenim un directiu ex waterpolista (en Jordi Díaz) vaig acostar-me al Manel Estiarte i vaig parlar una estoneta amb ell. Potser seria interessant convidar-lo algun cop a EADA a parlar dels seus temes…

A part de la conversa, Estiarte va donar la seva conferència sobre el mètode Guardiola i va sorprendre els assistents perquè va dir que, de mètode, cap ni un. Pep Guardiola intenta que “tothom estigui bé”, parla a la gent a la cara i diu les coses clares, és exigent i generós alhora, prepara les coses fins a extrems maniàtics i delega moltes coses al mateix temps que vol tenir-ho tot sota control. Estiarte va comentar que Guardiola lidera no tan sols els jugadors sinó un equip de cinquanta persones (tècnics, massatgistes, etc. etc.).

Però la revelació més interessant de Manel Estiarte va ser que, en preguntar-li al Pep Guardiola sobre l’essència del seu lideratge, aquest li va etzibar: “ni p… idea Manel, ni p… idea”.

És interessant veure com pensadors, periodistes, experts, professors, consultors maldem per veure i explicar les característiques del lideratge de Guardiola i ell diu que no te ni punyetera idea del que és un líder… Potser aquesta és la clau? Podria ser que els autèntics líders no fossin conscients del que fan? Aleshores, el lideratge es pot aprendre? Tot un munt de dubtes que haurem de discutir amb els meus companys del departament de direcció de persones…

  5 Responses to “Guardiola i el lideratge

  1. Diuen que el millor “anunci” és un consumidor convençut que parli bé del teu producte, i potser és que desde la sinceritat i una posició on et creus del cert el que dius i el que fas és molt més fàcil engrescar o moure als altres. I crec que aquí està part de la resposta: si la seva resposta hagués estat “el meu truc és fer això o allò” no pots ser espontani, completament sincer i arribar d’una forma genuina als teus companys. I si estàs actuant, se t’acaba notant, perquè si realment no hi creus amb el que dius o el que fas crec que no pots moure de forma convincent a altres d’una manera continuada. Jo interpreto el “ni punyetera idea” com un “no faig res especial, sinó ser jo mateix” Ara, val aquesta fórmula per tots els casos? Serviria un estil Guardiola pel Reial Madrid, un club sense projecció de la cantera i amb fitxatges milionaris, que garantitzen un nivell mediàtic molt elevat i molta projecció mundial? Crec que les motivacions d’uns i altres son molt diferents i, per tant, els estils de lideratge també han de ser diferents.

  2. Estic d’acord Francesc, cada circumstància requereix d’un tipus de lideratge diferent. Guardiola no triomfaria (segurament) al Madrid… És cert també el que dius: en Pep no fa altra cosa que ser ell mateix i aplicar tot el que ha après durant els seus anys de jugador i també d’entrenador. Però, aleshores, el lideratge on queda? Hi ha d’haver alguna cosa més? O no?

  3. Posiblemente no hay nada más en el mundo del Management sobre el que se ha hablado y escrito tanto, y muchas veces con tan poca claridad, que el fenómeno del liderazgo. Me atrevería sólo a decir lo siguiente: el liderazgo no es lo que dices, ni tampoco lo que haces, sino quién eres. El liderazgo es una determinada manera de ser, una fe inquebrantable en un conjunto de valores personales muy sólidos. Y estos valores estarán presentes luego en el qué y el cómo de nuestras palabras y comportamientos diarios. Esto explica también la respuesta de Guardiola: “ni p… idea”, porque el liderazgo no son programas sino elecciones que conectan con nuestro ser. Ser consciente y tener fe en nuestros valores nos permitirá ser coherente y congruente, posibilitando a las personas con las que nos relacionamos a saber qué pueden esperar de nosotros. Los valores son únicos, aunque hay que ser capaz de adaptarse al contexto: el liderazgo en la cultura de India exigirá conectarse con la comunidad local, en China establecer buenos lazos con la administración local y regional, y en EE.UU. con los analistas financieros y los accionistas.

    • Interesante Jeroen, pones el acento en la esencia. O sea que el liderazgo nace en el interior de la persona y luego se completa con las conductas complementarias más adecuadas. Seguramente eso es Guardiola, una persona bastante íntegra que procura transmitir sus valores a través de lo que hace.

Deja un comentario

A %d blogueros les gusta esto: