Jul 092012
 

Les marques de cotxes amplien cada cop més la seva gamma i molts fabricants han llançat versions més espaioses dels seus turismes petits per adaptar-se al descens generalitzat de poder adquisitiu

Hi havia una època en què el més normal era que una família viatgés en una berlina, un cotxe gran de quatre o cinc portes. Després es va imposar el monovolum, gràcies a la popularitat, primer, de la Renault Espace, i més endavant, de models d’un segment mitjà com l’Scenic, també de Renault, i el Picasso, de Citroën. El mercat canvia i les famílies evolucionen, com també ho fa el poder adquisitiu. Tot i que encara no es pot parlar d’una tendència generalitzada –amb les vendes de cotxes actuals, l’única tendència generalitzada seriosa és la de no canviar-se el cotxe si no és imprescindible–, cada vegada més marques s’hi estan adaptant i estan llançant al mercat versions dels seus utilitaris adaptades a les famílies, és a dir, més espaiosos i amb grans maleters.

“Estem davant un canvi en la demanda. Hi ha un estancament del mercat a l’Estat espanyol i a Europa, puja el preu del carburant i el consumidor ha canviat de preferències”, explica David Ortega, professor de màrqueting de l’escola de negocis EADA. Aquest canvi tendeix al low cost, però no només pel que fa al preu de compra de l’automòbil sinó també del manteniment i del consum de combustible. “Hi ha una polarització entre els vehicles de luxe [és un mercat que aguanta] i els low cost. Són dues tendències molt clares”, hi afegeix. Una bona mostra és l’aparició de marques com Dacia, en què el concepte de cotxe torna als orígens i es concep com un simple mitjà de transport, sense grans luxes. Els cotxes més petits no només són més barats sinó que gasten menys benzina i el seu manteniment i reparació és més econòmic. Ortega observa un “canvi en la mentalitat pel que fa a la propietat; la gent ja no fa una gran inversió en un cotxe que sap que perdrà”. A més, hi ha un canvi en les sensibilitats, quant al medi ambient: “El consumidor demana menys consum. Per diners i per ecologia.” Aquesta tendència també és fruit de canvis legislatius en els últims anys enfocats a la necessitat de reduir les emissions. Això ha fet que les marques fabriquin motors menys contaminants i que els conductors se’n conscienciïn.

Les marques amplien gamma però eviten fer models nous, canvien poques coses

El president del Gremi del Motor, Miquel Donnay, explica que la tendència d’anar augmentant la gamma de les marques “ve de molts anys enrere” però últimament ha anat a l’alça. “Amplien gamma per vendre més cotxes. Als concessionaris arribem a tenir fins a cinc versions d’un sol model”, comenta. Per les marques és una manera d’arribar a un ventall més ampli de consumidors sense llançar models nous, cosa que comportaria una despesa molt més important: “Eviten fer models nous, canvien poques coses per estalviar costos.” David Ortega coincideix que els fabricants s’han vist obligats a adaptar-se a les necessitats del mercat amb més gamma però ho han fet d’una manera que no els perjudiqués: “A les marques els interessa donar més cicle de vida als models adaptant-los a les necessitats dels clients”, postil·la.

Menys presumir

El cotxe sempre ha estat símbol d’estatus social i la seva compra és més emocional que racional –només cal veure la majoria d’anuncis que, encara ara, apel·len a les emocions–. Amb la crisi, però, canvia. “Això de presumir del cotxe s’està acabant”, creu Donnay, i afegeix que fins i tot hi ha gent i empreses que han canviat el seu cotxe o les flotes per d’altres de menys ostentosos: “Ara no està ben vist portar cotxes molt luxosos”.

David Ortega explica que “sempre hi ha hagut dos tipus de consumidor: el més racional i el més emocional”. Actualment, però, els compradors intenten combinar totes dues coses, per això busquen cotxes més barats i eficients però no renuncien a la part emocional. El professor d’EADA posa d’exemples la bona acollida de l’Audi A1, un model petit però amb un disseny atractiu, i l’èxit dels SUV o tot camí, models tot terreny més petits, concebuts per a ús urbà, com el Nissan Qashqai i l’Audi Q3, entre d’altres.

El que abans era el segon cotxe ara és per a tota la família, multifunció

El canvi en el consumidor no es limita a la compra de cotxes més barats sinó a buscar un cotxe multiús, que serveixi per tot. “Es necessiten cotxes més útils”, explica Donnay. “El que abans era el segon cotxe ara s’ha convertit en el cotxe per tota la família: multifunció, que tant serveixi per anar a la feina com per al cap de setmana”, argumenta Ortega.

Un bon exemple són els petits monovolums que han aparegut des de principi del segle XXI, com l’Opel Agila i el Ford Fusión. Més tard van sortir models com el Citroën C3 Picasso, una versió d’un model vigent. Altres marques també han versionat utilitaris d’èxit però no per convertir-los en monovolum sinó en una mena de familiar, més llarg, amb un maleter força més gran que el model original. Cotxes de tant èxit com el Renault Clio, el Peugeot 206 i el Seat Ibiza ho han fet. Són models amb un públic objectiu tradicionalment d’un conductor jove o d’una parella, i que s’han obert perquè hi pugui entrar tota la família.

Publicat a L’Econòmic
30 de juny de 2012

acceso

Deja un comentario

A %d blogueros les gusta esto: