Abr 182012
 

TOMAS EUGUREN
Professor d’EADA

La notícia de la nacionalització d’YPF forma part del reiterat costum dels països llatinoamericans d’expropiar cíclicament les companyies petrolieres i productores de matèries primes que operen als seus territoris. El problema entre Repsol i el govern argentí va sorgir el 21 de març quan s’havia d’aprovar la gestió i els plans d’inversió d’YPF. L’Argentina va usar el dret de vet d’acord amb el poder que li atorga l’acció d’or obtinguda en el moment de la privatització d’YPF els anys noranta. Repsol proposava un pagament de dividend en accions i el govern, la creació d’un compte on aportar en efectiu l’equivalent al valor dels dividends per garantir els plans d’inversió.

Aquest desacord, en condicions normals, s’hauria resolt mitjançant posteriors negociacions, però la situació política, econòmica i social d’Argentina és propícia per invocar interessos “estratègics nacionals” o “incompliments de contractes” per impulsar mesures com la nacionalització d’YPF. Continuaran les expropiacions És difícil saber-ho però el fet que la Hi ha ganes, però la situació econòmica frenarà noves expropiacions presidenta del país hagi assenyalat amb claredat interessos espanyols demostra que de ganes de continuar la feina no n’hi falten. Malgrat això, la situació econòmica d’Argentina, curta de liquiditat i amb el llast dels més de 30.000 milions de dòlars (22.800 milions d’euros) que ha de pagar aquest any, frenarà la presa d’aquest tipus de decisions populistes. Mesures, cal recordar, que posen en dubte la seriositat d’un país, la seguretat jurídica de qui vol invertir-hi i, en última instància, la credibilitat dels governs que les apliquen.

Publicat a Diari El Punt-Avui
18 d’abril de 2012

acceso

Deja un comentario

A %d blogueros les gusta esto: