Feb 062012
 

LIDERATGE: Després de la desfeta de Spanair, els experts assenyalen Vueling com la companyia que pot portar el Prat cap al ‘hub’, amb el permís d’Iberia i Aena. GESTIÓ: Governar el destí de l’aeroport de Barcelona continua sent una prioritat

Amb la desaparició de Spanair i la marxa enrere en la privatització d’Aena, no són pocs els que creuen que s’han esvaït dues de les potes necessàries per fer realitat el projecte de transformar l’aeroport del Prat en un hub, un nus de connexions internacionals.

Tanmateix, també han estat moltes les veus que aquesta última setmana s’han pronunciat a favor de continuar endavant amb el somni. El president de la Generalitat, Artur Mas, deia divendres passat que en cap cas s’havia de deixar de creure en les potencialitats de l’aeroport de Barcelona i, per tant, s’ha de seguir treballant a favor de la seva internacionalització i a favor que la part catalana sigui majoritària i determinant en el seu òrgan gestor. I és en aquest punt on els experts convergeixen,  si bé no coincideixen en les possibles vies d’arribada.

Oriol Balaguer, exdirector general de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat entre els anys 2007 i 2011, assegura: “Dels quatre blocs que donen a un aeroport la categoria de hub –bones infraestructures, una companyia aèria amb vols intercontinentals i competitiva en el curt radi basada al Prat, gestió estratègica publicoprivada i un tracte excellent als passatgers–, tenim futur en tots.” El Prat, diu, disposa de “les infraestructures necessàries,
tot i que amb deures pendents, i té companyies de les tres grans aliances: Star Alliance, One World i Sky Team. Ens falta una línia aèria i la gestió”. Balaguer creu que “el camí a seguir és Vueling”. Proposa que “amb el permís d’Iberia, assumís el rol que tenia Spanair a Star Alliance però a One World, l’aliança d’Iberia”.

Joan Ramon Tarradellas, Profesor de EADA

Joan Ramon Tarradellas, Profesor de EADA

També posa èmfasi en Vueling Joan Tarradellas, Doctor en Administració d’Empreses i professor d’EADA: “Una de les esperances seria convèncer Iberia perquè Vueling fes el paper de gran línia aèria, amb molts vols compartits i potenciant-la moltíssim.” Creu que s’ha de ser moderadament optimista quan es parla del futur de l’aeroport de Barcelona. “El Prat va registrar el 2011, tot i la crisi, el creixement més gran –un 18%– dels aeroports europeus i, malgrat això, és l’aeroport del món per sobre dels 25 milions de passatgers que té un percentatge més baix –no arriba al 10%– de passatgers de connexió”, explica. Ara “el Prat ha quedat arrasat”.

Boston o Manchester

D’una altra opinió és Germà Bel, catedràtic d’economia expert en infraestructures. Per ell, la desfeta de Spanair “s’està exagerant” i tot plegat “no indueix a tanta frustració perquè encara no havia esdevingut el pilar d’un hub que no hi és”. Bel pensa que ara el Prat haurà de créixer a partir de companyies estrangeres, “i ja ho està fent”, encara que costi més. Posa l’exemple de Boston i Manchester, “amb una operativa intercontinental molt potent, sense companyia local”.

Mentre s’intenten pair els últims esdeveniments, Balaguer convida a tenir paciència: “Aeroports i loteries tornaran a l’agenda de les privatitzacions, però haurem d’esperar que passin les eleccions a Andalusia.” Segons ell, “ens hem d’aplicar un proverbi rus, que diu que podem caure però està prohibit quedar-se a terra”. En llenguatge futbolístic: toca remuntada.

Publicat a El Punt – Avui
5 de febrer de 2012

acceso

Deja un comentario

A %d blogueros les gusta esto: