Ene 162012
 

L’alta taxa d’atur, la falta d’expectatives laborals, el descens dels ingressos, l’endeutament i la falta d’incentius han fet reduir el consum de béns i serveis de les famílies a la mínima expressió sense cap perspectiva de millora.

El bon inici de la campanya de rebaixes pot donar una mica d’oxigen als comerciants després que el Nadal s’ha saldat amb menys vendes de les previstes. És un altre exemple de les expectatives incomplertes que el sector collecciona d’ençà de l’inici de la crisi. El detall està notant des de la primera línia del camp de batalla la falta de vitalitat del consum privat, ja que aquest mostra un encefalograma pràcticament pla.

Endeutades, greument afectades per l’atur i per la falta d’expectatives laborals, amb ingressos minvants i una pressió fiscal en alça, l’ofec econòmic real i psicològic de les famílies les impulsa a posposar les seves decisions de compra de béns i serveis per quan l’entorn sigui més positiu. Mentrestant, els botiguers veuen com els clients s’aturen davant l’aparador i alguns entren a tafanejar a la botiga, però pocs hi acaben comprant.

No podem oblidar que el consum de les famílies a més del de les administracions públiques sol ser uns dels principals motors del creixement de l’economia. Però en les circumstàncies de retallades dels diversos governs, la contenció de les llars i la demanda interna, ja sigui publica o privada,  fa restar més que sumar. Concretament, el govern català considera que el 2011 la demanda interna va tenir una aportació negativa de l’1,3% al creixement de Catalunya, principalment perquè la despesa de les administracions hauria estat del -2,9%, però també perquè la de les famílies hauria assolit un magre +0,5%. Per al 2012, la previsió macroeconòmica que la Generalitat té en els seus pressupostos és que el capítol públic sigui una mica menys dolent (-2,6%) i el privat, una mica més positiu (+0,9%) i que en conjunt tingui un efecte gairebé neutral, del 0,1%, en el creixement.

Joan Ribas profesor de EADA

Joan Ribas, profesor de EADA

Però són unes estimacions que malgrat tot poden ser massa optimistes tenint en compte les mesures fiscals aprovades i les que estan pendents d’aprovació pel govern espanyol per tal de reduir el dèficit i les pèssimes notícies relacionades amb l’atur que encara fan retreuen més el consum. Una de les poques lectures positives és que les importacions han perdut pistonada i que el dinamisme de les exportacions ha fet invertir una balança comercial històricament negativa.

De fet, les vendes a l’exterior del sector industrial més internacionalitzat són l’única alegria de l’economia catalana que, segons la Generalitat, podria créixer un 0,8% el 2012. “Si la producció no augmenta, no ho fan ni els sous ni els beneficis i, consegüentment, no hi ha diners per gastar”, explica Joan Ribas, professor d’Economia d’EADA.

El clima canviaria si el govern espanyol presentés un full de ruta seriós i creïble
RENDA DISPONIBLE

Per tant, la renda real disponible de les famílies tenint en compte la inflació va caure un 4,1% l’any 2010 i un 1,9% el 2011, i la previsió del servei d’estudis de Catalunya Caixa és que enguany caigui un 0,3%.

També s’acumulen les pèrdues a la borsa. Només l’any passat, a l’espanyola s’hi va perdre un 13%, i els béns immobiliaris, que en el moment de revaloracions embogides van contribuir a augmentar la percepció de riquesa de les famílies, actuen ara com ara en sentit contrari. Segons el Banc d’Espanya, la riquesa immobiliària de les llars ha caigut d’un 9,4% entre l’últim trimestre del 2007 i el primer del 2011. En aquest període, la riquesa total de les llars ha passat del 676,9% del PIB al 593,8% -ha calculat aquesta mateixa entitat- i tres quarts d’aquest descens està motivat per la depreciació immobiliària.
Amb menys renda, hi ha menys capacitat d’estalvi, i això s’ha notat el 2010, quan la taxa va caure cinc punt i va passar del 18,5% al 13,9%. A Catalunya Caixa preveuen reduccions del 12% i el 11,9% per al 2011 i el 2012.

Raül Ramos, professor d’Economia de la UB, subratlla la racionalitat amb què solen actuar les  famílies que, malgrat tot, han destinat part d’aquests estalvis a reduir hipoteca, especialment quan l’Euríbor va augmentar. La tendència s’ha invertit, però ni l’ànim de les famílies ni el mercat del crèdit no és prou generós perquè el consum pugui provenir de facilitar el finançament. Això, malgrat que els comerços mateixos ajuden al pagament en terminis perquè les compres es concretin. Ramos pensa que la tendència a la baixa dels tipus d’interès és un fet que reforça la posposició de les compres ja que no hi ha pressió en contra.

COTXES

El sector de l’automòbil és dels més castigats per aquesta falta d’estímuls per a la compra. Cal pensar que des de l’any 2007, el nombre de vendes d’automòbils ha caigut un 50% i no hi ha perspectives de millora. Per això, el  sector reclama que es reactivi el programa d’incentius a la renovació del parc més antic. “Les famílies estan retardant les compres en béns duradors, expectants a l’evolució a mitjà termini de la seva situació financera”,  subratllen  a Catalunya Caixa en l’últim Informe sobre el consum i l’economia familiar, de desembre.

La demanda interna no tindrà enguany cap aportació al creixement del país

Raül Ramos també pensa que la clau de volta és la confiança del consumidor, estretament relacionada amb les expectatives del mercat laboral. “Les altes taxes d’atur i la perspectiva que augmentarà paralitza el que té renda per gastar i serà així fins que les incerteses no es resolguin”, diu. Què vol dir, això?, doncs vol dir que fins augmentin les possibilitats d’aconseguir feina dels aturats i fins que es redueixin les de perdre el lloc de treball dels ocupats, que no és el cas actual.

CONFIANÇA

Ara bé, el professor d’EADA Joan Ribas pensa que la confiança cal que es guanyi en l’acció política. Concretament, el govern espanyol, molt concentrat en la reducció del dèficit públic amb mesures que tampoc no ajuden a fer millorar el clima: “Sí el nou executiu de Mariano Rajoy presentés un full de ruta creïble que especifiqués totes les reformes i canvis que cal adoptar per redreçar la situació de l’Estat i el calendari, això inspiraria confiança en el futur”, diu. Cal veure si això fa que les empreses inverteixin i els consumidors comprin.

Més que la renda de les famílies o la pujada d’impostos la clau és la confiança

Publicat a l’Económic
14 de gener de 2012

acceso

Deja un comentario

A %d blogueros les gusta esto: