Dic 192011
 

Martin Rahe

Martin Rahe, profesor de EADA

MARTIN RAHE

Profesor de Economía de EADA.
Business Policy Department
Research Dean
 

Les empreses no tenen en compte el treball a temps parcial per a l’organització dels seus processos, i la majoria dels empleats que tenen aquest tipus de contracte no el volen i preferirien tenir un horari més ampli. L’Estat espanyol se situa en la part baixa del rànquing de països de l’OCDE en percentatge de persones que treballen a temps parcial. Segons les últimes dades de l’OCDE del 2010, als Països Baixos un 37, 1% dels empleats tenien un contracte a temps parcial, i un 21,7%, en el cas d’Alemanya. A l’Estat espanyol la proporció era de només un 12,4% (només en deu anys ha augmentat 5 punts).

Tot i que la crisi ha fet créixer el pes dels contractats a temps parcial, el cert és que no acaba de reeixir, principalment perquè es veu més com una imposició de l’empresariat que no pas com una decisió pròpia. Tampoc no està servint com a cap revulsiu per contractar gent a l’atur. Carlos Obeso Director de l’Institut d’Estudis Laborals d’ESADE, explica que darrerament s’han fet servir més per mantenir personal a les organitzacions que per contractar-ne de nou.

RelojEn l’última enquesta de població activa (EPA) es revela que l’augment de treballadors que accepten un lloc de jornada parcial és degut principalment al fet que no han trobat una feina a temps total. De fet, segons dades de l’INE, el 54% dels que treballen menys hores ho fan de manera involuntària.

Carlos Obeso pensa que aquesta tipologia de contracte està condemnada a ser residual. “No forma part de la cultura empresarial d’aquest país. A més a més, comporta problemes administratius i de gestió perquè s’han de tramitar diversos contractes per cobrir la feina i l’empresariat opta per refusar-lo”, diu, i hi afegeix que caldria superar abans l’indefinició legal i les mancances en la cobertura social perquè acabi tenint la bona resposta que té a Holanda o a Suècia. El contracte a temps parcial està molt enfocat perquè les dones no se’n surtin del mercat laboral i s’ho puguin compaginar amb la cura dels fills, però com explica Obeso, si no hi ha prou cobertura social (guarderies etc), optar per aquest tipus de contracte per a l’economia familiar acaba no resultant rendible. Per la seva banda, Camil Ros, secretari de Política Sindical de la UGT, considera que l’implantació del treball parcial és tan reduïda perquè l’empresari ha fet una organització del treball pensada només per a les jornades completes. Creu que els contractes parcials tenen clàusules d’hores de lliure disposició que fan difícil compaginar la feina amb formació o cura de persones dependents i que, per tant, resulta inservible. En tercer lloc, Ros creu que la tipologia de feines en què s’utilitza més el treball parcial és en els perfils menys qualificats els sous resultants dels quals són tan baixos que desanima a acollir-se aquest tipus de contracte.

Ara bé, també hi ha excepcions. La firma de metall de Mollerussa, Prefabricats Pujol, és de les poques empreses catalanes que han incorporat el treball parcial com una eina habitual per a l’organització del procés productiu d’una de les seves àrees de negoci i tant en la direcció com en la plantilla només hi veuen avantatges.

El professor d’economia d’EADA, Martín Rahe, d’origen alemany, explica que un motiu que fa que s’utilitzi més aquesta tipologia de contracte al seu país és que han fet molts esforços per fer-la sortir de l’economia submergida i a més perquè han donat incentius fiscals i descomptes en la seguretat social perquè es faci servir. Rahe explica que aquests mini jobs tenen uns sous mitjans de cap a 400 euros i que habitualment es fan servir per complementar la reducció de sous a les feines a jornada completa.

Publicat a l’Econòmic
17 de desembre de 2011

 acceso

Deja un comentario