Dic 072011
 

Franc Ponti, Director Centre d'innovació d'EADA

Franc Ponti, Director Centre d'innovació d'EADA

FRANC PONTI

Professor en el Departament de Direcció de Persones d’EADA, especialitzat en creativitat i innovació.
Director del Centre d’Innovació i Empreneduria d’EADA.
 
 
Ningú no dubta del paper rector que en totes les facultats mentals té el nostre cervell… Pel que fa a la creativitat -que és una activitat resultant de la nostra vida cognitiva, emocional, conscient i inconscient-, sembla evident que brolla dels milions d’associacions que el nostre cervell fa en tot moment i que, de vegades, es transformen en actes creatius de valor

Quines són les claus del cervell creatiu? Aquest article pretén ressaltar-ne cinc:

EL CERVELL TÉ TOTS ELS ESTATS CREATIUS EN POTÈNCIA. La investigadora de Harvard Shelley Carson els ha posat en relleu en els seus treballs. El nostre cervell connecta, raona, visualitza, absorbeix, transforma, avalua i flueix. Compartim amb Picasso o Einstein aquests mateixos estats cerebrals. La clau és com els interconnectem. I això, més enllà de la genètica, depèn fonamentalment de factors lligats a l’aprenentatge. Si som capaços d’estimular i crear connexions neuronals entre els set estats anomenats, la nostra vida creativa serà molt més potent. Per exemple, un director d’empresa innovador ha de saber absorbir i connectar (llegir les dades de l’entorn, del mercat, dels consumidors), visualitzar (construir escenaris de futur), raonar i avaluar (pensar amb lògica i sentit comú) i, finalment, transformar i fluir (crear tàctiques i estratègies operatives que permetin innovar i augmentar els resultats de l’empresa).

NECESSITEM SOMIAR. Els neurocientífics cada vegada tenen més clar que qui no es capbussa en els somnis tindrà més dificultats per manifestar la creativitat. Primer cal imaginar el que volem aconseguir, després treballar-hi de valent durant un temps, deixar que el cervell reorganitzi la informació (procés conegut com a incubació) i, finalment, esperar que les idees o els resultats vagin arribant, producte de tot el procés anterior. Si forcem massa les decisions racionals i immediates, estem desaprofitant tots els continguts inconscients del cervell, que alguns autors xifren en un noranta vuit per cent del contingut total d’informació.

CAL PENSAR DE MANERA JÀNICA. Actuar així vol dir concebre alhora dos pensaments oposats, tot i acceptar-los. Per exemple, pensar que els hospitals són agradables i també desagradables pot portar a desenvolupar idees per fer-los més atractius o per canviar-ne l’essència decorativa, com fa l’hospital de Sant Joan de Déu en col·laboració amb la Fundación CurArte.

UNA DE LES CLAUS DE LA CREATIVITAT ÉS LA COMBINACIÓ. Ser creatiu no és tant fer coses a partir del no-res sinó combinar de maneres noves idees que ja existeixen. Cal que entrenem la nostra ment per potenciarne les capacitats analògiques. Per exemple: què tenen en comú un bolígraf, un got i una cadira.

EL CERVELL ÉS UN ÒRGAN TREMENDAMENT PLÀSTIC. Els neurocientífics saben que el cervell s’adapta constantment a les novetats i que genera models nous, llevat de si l’hem convertit (com passa sovint) en un òrgan reproductor de rutines. Tenir un cervell jànic, que passa d’un estadi mental a l’altre amb facilitat, que combina i somia possibilitats noves, és la base per ser creatiu i innovar.

 

Publicat a L’Econòmic

acceso

 

 

Deja un comentario

A %d blogueros les gusta esto: